Avui després d'una profitosa tarda treballant en un projecte personal tornava cap a casa per l'estreta carretera de Binisafuller, 1 km abans d'arribar al poblat talaiòtic de Binisafullet, trepitjo el fre, atur el cotxe, aparco en un buit a la meva dreta, creuo ràpidament a l'altre costat de la carretera, salto una paret seca i davant la meva, com una abducció bíblica tres fenòmens junts m'obliguen a agafar la càmera i disparar, els minuts corren com a segons fins que desapareix la conjunció dels quatre elements.
En un mateix moment i lloc van confluir, una figuera sense fulles, l'arc de Sant Martí i uns núvols de tempesta, tots ells acariciats per un sol hivernal en el seu vesprejar, un quartet que durant uns pocs minuts va crear l'instant màgic.
Un frase d'Arnold Newman deia així, "La fotografia del paisatge és la prova suprema del fotògraf, i sovint la decepció suprema", és per això potser que mai m'he considerat un fotògraf paisatgista, per les grans decepcions, després d'alguna presa que prometia molt, tot i que avui no seria el cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada