12 de desembre de 2016

ELS OBRERS DE BINICALSITX.

Pedrera de Binicalsitx, Ferreries. Desembre 1999.
Entre la casualitat i la premeditació el desembre de 1999 vam trobar un paratge desconegut per nosaltres, el seu nom ens transporta més aviat fins aquell poble gal que resistia amb èxit la invasió de l'imperi roma que no pas a Menorca, Binicalsitx, una pedrera embolicada de misteri i màgia, conseqüència de les esgarrapades de l'home per dominar la pedra des de fa segles.
L'antiga caseta del treballadors ens esperava i com un imant ens va arrossegar fins a la porta, allà dins, la seva roba penjada, abandonada damunt un clau rovellat, encara podíem ensumar la flaire de suor i pols després de llargues jornades de feina al fons de la pedrera. Avui, 2016, ja no hi és, resta enterrada sota la runa de la petita construcció enfonsada, mentre centenars de bòtils de cervesa què envolten l'improvisat cementiri de la memòria recorden a tots aquells què van extreure, dia rere dia, peces de marès des de el cor de la terra.